Sofia Carlota de Hannover

Sofia Carlota de Hannover
	;
Nom original	(de) Sophie Charlotte von Hannover
Biografia
Naixement	30 octubre 1668 ; Bad Iburg (Alemanya) (en)
Mort	1r febrer 1705 (36 anys); Hannover (Alemanya)
Causa de mort	pneumònia
Sepultura	Catedral de Berlín
Religió	Protestantisme
Activitat
Ocupació	col·leccionista
Altres
Títol	Duquessa ; Reina consort ; Reina
Família	Dinastia Hannover
Cònjuge	Frederic I de Prússia (1684–)
Fills	Frederic Guillem I de Prússia, Friedrich August Prinz von Brandenburg, fill de nom desconegut von Hohenzollern
Pares	Ernest August de Brunsvic-Lüneburg i Sofia del Palatinat
Germans	Sophie Charlotte von Kielmansegg; Jordi I de la Gran Bretanya; Maximilien-Guillaume de Hanovre; Ernst August II. von Hannover; Ernst August von Platen-Hallermund

Sofia Carlota de Hannover (en alemany Sophie Charlotte von Hannover) va néixer a Osnabrück (Alemanya) el 30 d'octubre de 1668 i va morir d'una pulmonia a Hannover l'1 de febrer de 1705. Era una noble alemanya, filla de l'elector Ernest August (1629-1698) i de Sofia de Wittelsbach (1630-1714).

Essent encara molt jove, Sofia Carlota va visitar França amb la seva mare, amb la perspectiva de casar-se amb el fill de Lluís XIV de França, el Gran Delfí, però aquest acabà casant-se amb la duquessa Maria Anna de Baviera. Aleshores, s'insinuà la possibilitat de casar-se amb el mateix Lluís XIV, que el 1683 havia enviudat de Maria Teresa d'Àustria. Però, finalment, el seu casament amb Frederic de Brandenburg la va fer reina consort de Prússia. El seu germà gran, Jordi Lluís esdevindria al seu torn rei de la Gran Bretanya amb el nom de Jordi I.

Sofia Carlota és coneguda sobretot per la seva amistat i correspondència amb un bon amic de la seva mare, Gottfried Leibniz. Era una dona d'una alt nivell cultural, parlava amb fluïdesa francès, anglès i italià a part de l'alemany. El 1696, encarregà la construcció del Palau de Charlottenburg obra d'Arnold Nehring, on va viure independentment del seu marit, i amb la seva pròpia cort. Es va envoltar de músics, filòsofs i científics, i va impulsar la Fundació de Ciències de l'Acadèmia Prussiana. Es va interessar igualment per la música, ella mateixa tocava el clavicordi, i especialment per l'òpera italiana.